(IV) La Vida Lliure que vindrà
De la sèrie d'articles "La Vida, lliure. El pa, sencer"
Per molt que la Modernitat Capitalista, en profunda crisi sistèmica des de 2008, hagi transformat la vida en un sense-sentit d’incerteses, guerres, malaltia, aïllament, etc., nosaltres sabem que la vida és una altra cosa.
Ho sabem perquè batega dins nostre la pulsió de la llibertat. Ho sabem perquè en contextos en què la precarització i l'empobriment collen, les desposseïdes ens apleguem per a resistir els embats, per a sostenir-nos entre totes, per a defensar-nos i teixir, des de la comunitat, una xarxa que no deixi ningú enrere.
Aquesta pulsió és la Vida Lliure. I existeix dins nostre, batega i es materialitza en molts gestos quotidians, moviments i dinàmiques socials de solidaritat, suport mutu, comunitat, autodefensa, reivindicació i autoorganització. Algunes arribem a connectar-hi des d’un rebuig feroç a les expressions de la dominació, o des de la necessitat d’organitzar-nos per a superar les molles d’un sistema que ens expulsa de les condicions mínimes per a sobreviure, altres des de l’anhel i l’esperança de saber que és possible viure d’una altra manera, o des de la memòria: perquè sabem que això ja ha estat possible.
Ho sabem per la història que ens precedeix. Una història que no avança de forma lineal i inevitable cap al progrés, com ens han fet creure, sinó que fa passes caòtiques, traçant un camí ple de ruptures.
La Història és, una acumulació de revoltes mogudes per un esperit, una certesa, que ens arriba al 2025 amb força i contundència: la certesa que la vida és quelcom diferent al que ens imposa el Sistema de Dominació.
El 2026 farà noranta anys del cop d'estat de Franco i l’inici de la guerra civil, un conflicte que ha marcat la història recent del nostre país. En un context de canvi, la Modernitat capitalista treia la seva cara més cruenta: escalada bèl·lica, auge del feixisme i discurs d'odi. L'eco de llavors ressona molt fort avui.
En moments de gran patiment, com els que es donen en temps de crisi, per a moltes persones una salvació còmoda resulta més atractiva que la veritat. És en aquest punt on «la propaganda totalitària estableix un món apte per competir amb el real, que té el principal inconvenient que no és lògic, conseqüent ni organitzat."(Hannah Arendt).
I és també en aquest punt on hem de recuperar la memòria soterrada de les vençudes. El 2026 també farà noranta anys de la revolució social, que recordarem com l'esclat en què la classe treballadora va demostrar que sabia d’on venia i cap on anava, on els horitzons de llibertat eren presents en la societat. Les utopies marcaven els camins, des de l’educació a la salut, l’habitatge, l’alimentació, el treball i la vida. Des de la comunitat a l’individu. L’organització era l’eina que permetia guanyar llibertats, conquerir drets, assolir dignitat, i no fer cap passa enrere. És per això que el feixisme va alçar-se, perquè els poderosos temien quedar-se sense els seus privilegis, sense el seu poder.
Cal fer memòria, no per replegar-nos a la nostàlgia reaccionària, sinó per dur a terme un acte de justícia, per reivindicar les victòries i també els errors. Perquè no ens escriguin la nostra història. Perquè ens ajudi a mobilitzar-nos.
Som més enllà del present que habitem, i som malgrat aquest present. Traiem la pols a les eines que ens han apropat a presents -i a possibilitats de futur- més lliures: la col·lectivitat, l’organització, el sindicat, la comunitat.
Som en un moment de ruptura i la Vida Lliure és el nostre far per sostenir l’esperança revolucionària. I mantenir l'esperança és, tanmateix, una responsabilitat, la tasca fonamental del nostre temps, un deure amb el futur. Es tracta d'obrir una escletxa que s’eixampli i alliberi la possibilitat de viure d'una altra forma, que ja és dins nostre.
Mentre lluitem per arribar-hi, ens hi entregarem. Quan comencem a construir-la, continuarem cultivant la força col·lectiva per a defensar-la. Perquè els pobles i revolucions que resisteixen ho fan gràcies a l’esperança que ha sostingut la seva lluita.
Llegeix la sèrie d'articles "La vida, lliure. El pa, sencer":
(I) Per què parlar de Vida Lliure?