(I) La vida, lliure. El pa, sencer.
Per què parlar de Vida Lliure?
Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: "si no et donen, pren".
Ovidi Montllor
Volem una societat en què la humanitat sigui lliure, en convivència i equilibri amb la natura. Volem posar al centre de l’organització social, la vida. Volem que cada territori i totes les que l’habiten i en formen part puguin determinar conscientment com viure. La Vida Lliure és la forma d’estar al món que volem construir. El nostre anhel i el que ens dóna, avui, l’alè per seguir lluitant.
La Vida Lliure és una utopia, una realitat i un llegat. Imaginar-la ens permet avançar. Alhora, en el nostre present trobem expressions d’aquesta pulsió: en diverses formes de resistència, de solidaritat, de bellesa i generositat. I és un camí que han obert companyes que han lluitat abans que nosaltres, aquí i arreu, per destruir sistemes governats per la Dominació, per construir societats lliures. El rastre que en queda ens empeny a continuar-lo.
El moment més fosc de la nit és justament abans de l’alba. I és ara, en un moment de desesperança, quan més ens hem d’aferrar a la construcció d’un present que ens permeti imaginar el futur que volem. Serà millor la vida que vindrà. L’hem de fer possible. I l’hem de construir des d’ara.
Lluitar avui, organitzar-nos avui, requereix d’un far que projecti llum sobre el lloc on volem arribar. Com a organització estratègica, La Saó prenem a les mans la responsabilitat de tenir una proposta d’aquest altre món que anhelem. Una alternativa ètica i material il·lusionant que activi i sostingui l’esperança revolucionària i que doti la vida de sentit, just ara, que l’extrema dreta capitalitza la por i la incertesa, i en què el col·lapsisme desmobilitza i aïlla gran part de la societat.
Per a nosaltres, i volem fer-ho extensiu a qui vulgui fer-s’ho seu, la Vida Lliure és aquest indret. No és un lloc estàtic perfectament definit: avui l’esbossem i es definirà com més ens hi apropem.
No fem una proposta difusa o etèrea, sinó una de radicalment en combat amb la dominació, que ha de ser inapropiable per la Modernitat Capitalista. Fem una proposta amb uns contorns irrenunciables i uns pilars ferms i arrelats. Un horitzó fonamentat en els aprenentatges que ens han deixat les anàlisis, reivindicacions, apostes i lluites revolucionàries que ens són referents, sobre la llibertat, el paper del treball en la construcció d'aquesta i la forma que ha de prendre l'organització social en el nou món que anhelem.
Parlarem de Vida Lliure:
Quan la societat sigui autoorganitzada fora de la forma Estat, participi subsidiàriament, quan es governi i es defensi a ella mateixa, podent coexistir en un mateix territori les diverses formes d’habitar el món i la identitat.
Quan s’hagin abolit l’economia de mercat i el capitalisme com a mode de producció i relació: quan planifiquem de forma democràtica l’economia, posant al centre la vida i el sosteniment d’aquesta, adaptant-nos als recursos i necessitats de cada territori i controlant i gestionant democràticament les tasques i els mitjans de producció.
Quan la humanitat es reintegri amb la natura, sabent-se’n part i fent-se corresponsable de l’equilibri natural i de la biodiversitat. És a dir, quan haguem trencat amb el creixement com a motor econòmic i ens haguem desempallegat de la lògica de dominació envers la natura.
Quan les relacions socials es donin sense jerarquies, quan no quedi rastre de les lògiques d’apropiació dels cossos, la mentalitat i el treball aliè per acumular riquesa i poder. Quan el suport mutu i la solidaritat sigui el que ens articuli com a societat.
Quan l’existència i la societat estiguin teixides en un nou paradigma cultural i ètic, amb els valors de llibertat, justícia i solidaritat. La revisió constant i la crítica estaran al centre, per actualitzar i seguir tenint presents aquests valors, així com la importància de resistir als embats de la dominació.
La Saó es basa en la convicció que hi ha una altra forma de reunir i organitzar les vides que la dominació ha escindit i fragmentat. Una forma que puguem fer universal, a la mida de cada territori. Construint un poder propi que ens constitueixi com a societat lliure.
Apleguem-nos. Trobem-nos lluitant per aquesta convicció.
Segueix llegint la sèrie d'articles "La vida, lliure. El pa, sencer":
(II) La seva llibertat no és la nostra
(III) I qui farà la feina? La qüestió del treball