Vida sota terra, vida sobre la terra

El sindicalisme al sector miner ha tingut històricament un pes enorme i ha contribuït decisivament a construir l’imaginari de lluita obrera que avui encara tenim present. Podem dir, però, que aquesta tendència s’ha trencat, com a mínim en el cas de les conques mineres del Bages. Prova d'això és la manca d'una resposta contundent després de la mort de tres treballadors a la mina el 2023. Per la importància estratègica que té l’extracció de potassa, l’empresa israeliana ICL s’ha ocupat d’evitar costi el que costi la conflictivitat obrera i ha perfeccionat la seva estratègia antisindical. 

Al sector miner hi ha una de les taxes de sindicació més altes entre els diferents sectors laborals, fet que cal celebrar. La pregunta que ens sorgeix és: respon aquesta sindicació a una proposta sindical que defensa de forma clara els treballadors i treballadores i ataca de forma creïble el guany empresarial? La resposta a aquesta pregunta és que no: la sindicació forma part de la tradició obrera, però en l'actualitat s'expressa majoritàriament en termes d’estabilització del conflicte.

L’empresa ha adoptat diferents estratègies per adaptar-se i fer front a la lluita sindical. En primer lloc, amb el disseny del procés de treball i a la relació laboral. A través de la tecnificació, de la promoció individual dels treballadors i la fragmentació de la cadena productiva (subcontractacions, treball temporal...) l’empresa regula la disposició al conflicte. En segon lloc, a través de la domesticació de la plantilla, validant únicament formes de mediació com el comitè d’empresa i els delegats electes, desincentivant altres pràctiques de democràcia obrera. El que coneixem com a «sindicalisme de concertació». I, finalment, la repressió directa a través dels acomiadaments, com va succeir amb la subcontracta Minelta, acomiadant a 4 sindicalistes de CGT.

Un gran poder sindical que no esdevingui poder de classe pot acabar apuntalant les mateixes relacions d’explotació que pretén combatre. Per poder de classe ens referim a la capacitat que té la classe treballadora d'imposar canvis que desbordin la lògica del conflicte concret i reverteixin en una millor posició en la correlació de forces. Això pot passar quan el conflicte laboral es resol exclusivament dins dels límits de la negociació salarial, sense qüestionar la forma en què s’organitza el procés productiu. L'exemple de la mina és clar: un gran poder sindical a ICL, si no es connecta amb els treballadors subcontractats, pot bloquejar parcialment l'activitat empresarial, però no transformarà el conjunt de les relacions laborals a l'empresa ni generalitzarà els drets adquirits.

En el cas d’ICL, és evident que l'enfocament sindical que ha existit fins ara és limitat. En aquest cas, la contradicció s’estableix també entre la defensa dels llocs de treball i la defensa del territori, i només pot ser superada per un canvi profund en les relacions de producció. Tanmateix, de res ens serveix assenyalar això si no som capaces de dibuixar les tasques que ens porten per aquest camí. Superar aquesta contradicció implica mirar-nos de ple el model productiu a la comarca, i plantejar alternatives a través d’una planificació democràtica dels recursos i d’organització del treball.

Així doncs, trobem un principi de conciliació entre les tasques d’un sindicalisme revolucionari i de classe, i la lluita ecologista en defensa del territori. Allà on abans els miners s’organitzaven per defensar la vida sota terra, avui la classe treballadora haurà d’organitzar-se també per defensar la vida sobre la terra. S’estableix la necessitat de practicar un sindicalisme de base, que promogui l’organització democràtica dels treballadors i treballadores de la mina, i alhora estableixi vincles amb la resta de lluites del territori per tal de traçar una alternativa econòmica i productiva a la comarca. És precisament en aquesta herència on el sindicalisme pot trobar la força per afrontar la tasca més important del nostre temps: organitzar democràticament la producció dins dels límits ecològics del planeta.

Segueix llegint la sèrie d'articles "Defensem la terra. Lluitem per la vida":

Revoltes de la terra: Sembrar en temps de devastació

Seguim el riu de la lluita per la vida

Des del riu fins al mar: revolta internacionalista!