
Històricament, una de les principals estratègies del Sistema de Dominació ha estat despullar els pobles de la terra que habiten i les seves formes de sosteniment. Aquesta ha estat la via decisiva per fonamentar els desequilibris de poder entre qui posseeix els recursos i els mitjans de producció i qui n'és desposseït; per forçar les dependències envers la maquinària industrial ecocida; per erigir els imperis extractivistes i colonials; per mantenir sota el jou del capital les vides de la majoria global.
Però, des del primer moment en què l'opressió es va organitzar, els pobles van començar a idear formes de defensar les seves terres, els rius, les muntanyes i els mars. El fil verd i roig de la història s'escriu entre revoltes, protestes i trinxeres, entre els camperols i la classe treballadora, entre veïnes i joventuts. La resistència i la defensa de la terra són tan antigues com la dominació.
Ens cal, doncs, continuar amb aquest fil verd i roig de la història. I en aquest camí per avançar cap a una vida sense dominació, on la humanitat estigui integrada i en equilibri amb la terra,- la Vida Lliure que anomenem a La Saó - necessitem una estratègia. Aquesta ens ha de portar a reconfigurar la nostra forma de viure, alhora que ha de permetre desfer les infraestructures ideològiques i materials que reprodueixen i reforcen la dominació, que ens han portat al context actual de crisi ecosocial. Des de la Saó entenem que aquesta estratègia conté tres eixos principals: confrontar el sistema, radicalitzar la societat i construir l’alternativa.
També necessitem una resposta orgànica: les lluites parcials, per sí soles, no poden fer la revolució. Ens cal esmolar les nostres eines per lluitar contra l’agroindústria, l’extractivisme i l’ecocidi, contra les complicitats genocides i l’explotació capitalista, amb una mirada feminista i anticolonial, abraçant totes les lluites de les desposseïdes que avancem per recuperar el que és nostre. Per això creiem que la defensa de la terra és una lluita per la vida i pel dret a la vida en tota la seva diversitat.
La defensa d'un riu, com ara el Llobregat, contaminat i salinitzat per la intensa activitat industrial i minera que s'ha desenvolupat a la seva vora, no és únicament una lluita per la seva preservació. És una lluita per assegurar la supervivència de l'entramat de la vida que configura, compost per una multitud de relacions mil·lenàries entre totes les parts vivents, i tota la matèria inorgànica que nodreix i permet la vida mateixa. És defensar, també, la voluntat de regenerar el vincle profund entre les poblacions humanes i el territori que habiten, és defensar el coneixement arrelat de les dinàmiques ecològiques que han permès i permetran el seu desenvolupament.
Des del moviment ecologista i per la defensa del territori dels Països Catalans va néixer la proposta d'una nova dinàmica de lluita, d'un salt qualitatiu que conjuga l'organització de base, les lluites locals i sectorials i les convoca per crear un moviment viu. Una ecologia popular més forta en la seva promesa de defensar la terra, sent-ne part.
En aquesta segona germinació, Revoltes de la Terra proposa una nova forma de confrontar Israel Chemicals Limited, un objectiu prioritari de l’ecologisme i del moviment en solidaritat amb Palestina: un agent clau en l'economia del projecte sionista, i que compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, tot i les altes externalitats negatives que causa en l’entorn i internament pel que fa a la seguretat laboral, reconegudes fins i tot a escala judicial pel tribunal de Manresa.
Per defensar la vida, necessitem confrontar el sistema i les seves infraestructures ideològiques i materials. Necessitem evidenciar el conflicte en els llocs on la contradicció entre el capital i la vida es dona de forma més evident. L'extracció de la potassa n'és un exemple clar. És un fertilitzant químic que s’utilitza en l’agroindústria, un model que nega la necessitat d’un entramat viu que sostingui l’equilibri ecològic de la terra, amb una mirada parcel·lada que esgota les possibilitats de regeneració del sòl. El model agroindustrial no alimenta la classe treballadora, sinó les butxaques dels capitalistes.
A més de la contaminació del riu Llobregat i l’acumulació de runam, aquesta extracció que perpetua ICL fins i tot acumula històries de vida que han estat arrabassades per un xantatge laboral que predomina en els nostres sentits comuns. Quan treballar contra la vida s’ha tornat una aspiració per totes nosaltres? Després d’haver trencat les economies comunitàries, la subsistència, els sabers de pobles sencers, d’haver-nos individualitzat i separat. Només després, ens queda l’opció de vendre’ns per subsistir.
Precisament, per combatre la pràctica i la ideologia de la Modernitat Capitalista ens cal construir poder popular, que el moviment popular esdevingui revolucionari. Radicalitzar la societat vol dir entendre que ecologistes, defensores de la terra i treballadores formem part de la mateixa classe, i hem de treballar plegades per fer caure el sistema de dominació. Ens cal enfortir les lluites, en primer terme, per tenir la capacitat tàctica de proposar una alternativa a la mineria. No només hem d'alliberar-nos de les cadenes del treball assalariat, que condicionen actualment les bases materials de la nostra vida, també hem d'alliberar-nos de la destrucció de la natura que propicia el Capital, esgotant tota possibilitat d'habitar la terra en un futur pròxim.
La vida que volem defensar és col·lectiva. La humanitat, com la majoria d'espècies del planeta, no pot sobreviure de manera atomitzada. L'individualisme, la competència i l'èxit personal són un miratge que ens ven la Modernitat Capitalista precisament en el moment històric on més interdependents som en l'àmbit global -amb cadenes d'abastiment internacionals, dependència de moltíssimes matèries primeres i mà d'obra d'altres territoris-. Aquest miratge és molt útil per debilitar-nos: fent-nos alhora més vulnerables i dependents del mercat capitalista i fent més difícil l'organització col·lectiva contra el sistema.
Una vida lliure ha de revertir aquesta dinàmica: relocalitzar la producció i guanyar sobirania en el mateix territori i alhora enfortir la feina amb les veïnes i companyes. Seguim construint i enfortint l’alternativa a la modernitat capitalista, promovent l’autoorganització de la societat, prenent part col·lectiva en decidir què necessitem per viure, fent-nos càrrec nosaltres mateixes de qüestions bàsiques com l’alimentació i l’habitatge. Construïm una economia comunitària al servei de les persones i no del Capital. Tenim el repte de reconnectar amb la nostra responsabilitat vers la societat i la natura que ens sostenen. Prendre a les nostres mans el futur pels territoris que habitem. Paradoxalment, saber-nos vulnerables i interdependents ens farà més fortes i més lliures.
Per això revoltes és un assaig d'aquesta experiència. Juntar-nos, mirar-nos als ulls i treballar juntes per sostenir la vida i la lluita. Sabent-nos part d'una col·lectivitat que ens connecta amb l'autèntic sentit d'estar vives.
Segueix llegint la sèrie d'articles "Defensem la terra. Lluitem per la vida":
Revoltes de la terra: Sembrar en temps de devastació