15 d’abril del 2026
Des del riu fins al mar, revolta internacionalista!
Per una internacional que aplegui totes les forces de la Vida Lliure.
Aquest riu que som i que es revolta ens duu a desembocar al mar Mediterrani. Som també aquest mar, som també tots els rius que hi desemboquen i els que no, però que defineixen territoris en lluita a les seves ribes.
Des de fa molts segles, el mar Mediterrani ha estat un espai de connexió, diàleg i interdependència entre pobles. Allò que hi passa ens passa també a nosaltres, perquè en som un, formem part de les mateixes dinàmiques i en depenem. Aquí i ara, volem deixar clar que defensar aquest riu és defensar el mar i tots els pobles que en formem part.
Aquest 2026 ha començat amb una onada d'atacs i moviments geoestratègics sense precedents capitanejats per Trump, que posa de manifest un canvi de paradigma en la forma d'exercir poder al món: tot dret internacional, tota retòrica de democràcia i valors humans està caient i, al seu lloc, queda despullada la guerra i el genocidi com a veritable mecanisme de dominació del sistema.
En aquest sentit, el genocidi perpetrat sobre el poble palestí no és un fet aïllat: és una advertència del que el sistema global fa als pobles que s’atreveixen a defensar els seus drets i la seva terra. La destrucció de ciutats, l’assassinat de civils i la precarització extrema són un exemple que ressona més enllà de les fronteres: la mateixa lògica pot ser aplicada a qualsevol territori que es revolti.
Gaza es troba a l’Àsia Occidental, el punt neuràlgic de la disputa pels recursos explotables i per la seva posició geoestratègica, una terra amb recursos energètics i un gran valor geoestratègic. Controlar Àsia Occidental implica controlar les rutes comercials més importants del món. Darrerament, els EUA de Trump ha realitzat un nou salt qualitatiu en la lluita pel seu control de la regió que implica erigir, a cop de genocidis i guerres, a Israel com a centre hegemònic de la regió.
El moment actual és complex i no ens ha de confondre: no sortirem d'aquest atzucac mantenint l'hegemonia de superpotències i els Estats nació basats en l'extractivisme. Si els pobles volem evitar convertir-nos en carn de canó d’aquestes disputes, l’única sortida possible és l’autoorganització.
Europa no viu aliena als canvis que sacsegen el món, tot el contrari, els recents moviments del trumpisme hi tenen una conseqüència directa. Externament, la guerra s’aproxima, fet que manifesta clarament l’augment en despesa militar i promoció de la indústria armamentística que els Estats de la UE estan realitzant. Internament, patim l’augment de tota mena d’autoritarismes i populismes. Per tant, és imprescindible enfortir i vincular les lluites antifeixistes i antimilitaristes que ataquin a l’arrel del sistema i assenyalin que un canvi revolucionari és l’únic camí possible per aconseguir una veritable pau i convivència socials.
En aquest sentit, Israel Chemicals Limited (ICL) i la seva filial al Bages és un clar exemple de tot allò que enderrocarem juntes. ICL és un element de l’entramat d’aprovisionament del genocidi de Gaza i la guerra a l’Àsia Occidental i, alhora, un exemple paradigmàtic de l’agroindústria ecocida, amb greus agressions al Bages i el tram baix del Llobregat, però també a altres indrets del món. ICL no és un cas aïllat; forma part del sistema que hem de combatre. Atacar ICL és declarar la guerra a la guerra.
La guerra és un fenomen estretament lligat al problema ecològic. Sovint, la raó és la dominació dels recursos naturals i, a mesura que creix la crisi ecològica planetària, aquest xoc es fa més intens. No obstant això, la guerra és un fenomen que destrueix tant la societat com els ecosistemes, per la qual cosa podem dir que es tracta d'un desastre ecològic en si mateix. Per tant, la lluita ecologista és una lluita contra la guerra.
En el contextos de crisi, la guerra és una eina per assegurar recursos i rendibilitat. Per a fer-ho cal normalitzar el genocidi perquè ningú s’atreveixi a plantar cara. La guerra és, doncs, la forma de continuar alimentant la maquinària de la Modernitat Capitalista i així continuar eixamplant la crisi eco-social actual.
Així doncs, el nostre repte i oportunitat demana impulsar un procés d’unió i organització des de les lluites concretes i locals fins a l’articulació d’una Internacional que aplegui totes les forces de la Vida Lliure. La radicalitat revolucionària és ja un potent motor d’unió de classe en aquesta conjuntura on ha quedat al descobert que l’arrel comuna dels problemes socials és el sistema de la Modernitat Capitalista.
Amb aquesta germinació de Revoltes, fem un pas més en aquesta direcció. Mostrem com l’ecologisme, l’internacionalisme i totes les altres lluites de la Vida Lliure presents al nostre territori es poden articular i atacar un objectiu concret.
Com hem apuntat, el genocidi a Palestina és part d’una ofensiva imperialista i colonial que es reprodueix arreu del món sota el capitalisme global. Els Estats Nació no resoldran el genocidi, perquè formen part de la lògica que els promou. La resposta que realment canviarà la situació només pot néixer de l’organització de la classe treballadora; del reconeixement mutu entre pobles en resistència, de la solidaritat i l’organització internacionalista.
El Confederalisme Democràtic, la proposta del Moviment d’Alliberament del Kurdistan per a l’Àsia Occidental i tots els pobles del món, ha demostrat que la Revolució de la Vida Lliure és possible. Una proposta perquè la nostra existència deixi d’estar a la mercè dels Estats Nació, i les seves ànsies d’acumulació i control del territori. D’acord amb aquesta realitat es comença a articular un nou moviment revolucionari internacional del qual La Saó forma part: el moviment de la Modernitat Democràtica.
Com a internacionalistes formem part del mateix riu que flueix per tots els racons del món i com a internacionalistes ens revoltem!
Som internacionalistes, som el riu que es revolta!
Segueix llegint la sèrie d'articles "Defensem la terra. Lluitem per la vida":
Revoltes de la terra: Sembrar en temps de devastació