Un 1r de Maig per a defensar el territori

Per aquest 1r de Maig, dia internacional de la classe treballadora, no volem llençar un missatge nostàlgic ni commemoratiu. La consigna és clara: agafem força el Primer de Maig i manifestem-nos i després, el 2, 3 i 4 de maig, anem totes a Mont-roig del Camp, a la crida de Revoltes de la Terra. Perquè defensar el territori contra el mode de producció capitalista és també defensar els nostres interessos de classe. És hora de deixar enrere les lluites fragmentades i enfrontar-nos als problemes de fons que determinen les nostres condicions de vida.

Durant el capitalisme industrial del segle XX, l’organització sindical es va formar en la lluita pel salari i les condicions immediates de treball, arribant a disputar el control dels mitjans de producció. La dimensió ecològica de l’actual de crisi capitalista ens imposa el deure d’organitzar-nos i d’actuar més enllà de l’esfera del treball, impugnant el model de producció des de l’esfera de la producció mateixa. El capital, en la seva carrera desenfrenada per introduir recursos naturals i energia en el seu cicle d’acumulació, modela el territori, en un procés d’especialització capitalista. De retruc, hi determina fortament les condicions de vida, en especial les de la classe treballadora que hi viu.

Als Països Catalans en són bons exemples els monocultius turístics (al litoral, a les Illes o al Pirineu), els agroindustrials (a Ponent o a la plana de Vic), o els d’extractivisme energètic (al Camp de Tarragona). Són sobradament coneguts els problemes d’habitatge i la precarietat laboral de les zones turístiques, la situació d’explotació extrema de la població migrant als camps o a les càrnies, i el fort impacte en termes de contaminació ambiental de les zones de sacrifici, com és el Camp de Tarragona. Les imatges de les xemeneies de fum negre que ens ha deixat l’apagada de dilluns passat ho ha fet palès altra vegada.

A més, l’especialització genera una dependència perversa de la classe treballadora respecte al mateix model productiu que l’explota i destrueix el territori, atès que acaba essent la principal font de llocs de treball. Dit d’una altra manera: el capital s’insereix en la trama mateixa de la vida, desposseint-nos del territori i transformant-lo, també com una forma de perpetuar i ampliar el seu poder i mantenir la dominació de classe.

Tenim el repte de construir mètodes organitzatius que responguin a aquesta realitat. Cal organització en sectors claus per trencar amb el monocultiu capitalista, i fins i tot, per tal de reorientar la producció quan aquesta és insostenible en termes ecològics. Els sindicats combatius no són aliens a la necessitat d’aquest vincle. Existeixen, així, el grup de treball ecosindical impulsat per Ecologistes en Acció juntament amb sindicats laborals (CGT, Solidaridad Obrera, ELA, LAB, ESK, Intersindical Valenciana, entre d’altres), com també el recent informe «Transició ecosocial a Catalunya» de la CGT.

Superar les contradiccions que apareixen en termes immediats -per exemple, quan es lluita per llocs de treball en indústries que parasiten el territori- imposa més que mai que aquestes lluites agafin una dimensió socialista, superant la immediatesa. Que apuntin a allò necessari perquè la Vida Lliure s’obri pas. Hem de partir del conflicte concret, però esmenar la totalitat del sistema. Necessitem més que mai que el sindicalisme s’impliqui en les lluites territorials, i que els moviments de defensa de la terra incideixin en el model productiu i en garantir les condicions de vida de les classes populars. Que aquest Primer de Maig, doncs, sigui una crida a baixar a Mont-roig del Camp durant tot el cap de setmana.

Ens hi trobem! Visca la lluita de la classe treballadora, i visca la terra!