19 de novembre del 2026

És temps de lluita

Organitzades davant l'extrema dreta

Ens pretenen fer creure que la resposta a aquesta crisi sistèmica és encara més sistema. "Primer els de casa" és la nova màxima que vol redoblar l'aposta en la dominació com a llei de vida, per tal de dividir-nos. És llavors molt important que no oblidem que ens necessitem les unes a les altres. Per defensar-nos, per sobreviure, per viure. Per viure bé, és a dir: per superar el capitalisme com a mode d'organització social. Per fer front a l'Extrema Dreta.

I no ens deixem enredar: no hi ha una dicotomia entre la versió del sistema (que ja està col·lapsant), o una nova (i vella) versió d'aquest més contundent. Perquè cap de les dues és la nostra. La nostra és la Vida Lliure, i avui ens toca bastir i nodrir estructures socials i populars. Teixits des d'on autodefensar-nos, i a on blindar les nostres vides, on enfortir els vincles polítics, on radicalitzar-nos i fer-nos fortes per a mantenir viva la possibilitat de construir el socialisme. Ens toca respondre a l'onada reaccionària des d'un antifeixisme ampli, un antifeixisme social, basat en l'autoorganització popular, de classe.

La crisi és real, i les seves conseqüències ens impacten amb força, fins a fer-nos creure que no hi ha res a fer. És aquí on l'extrema dreta i les propostes populistes i demagògiques emeses des del circ parlamentari pugen com l'escuma. Però és lluitant pels nostres drets que prendrem a les nostres mans el control sobre les nostres condicions materials. És organitzades que podrem vèncer el relat de la por, de l'odi, del racisme. És al carrer on la nostra força creix, i on les seves falses premisses es desinflaran.

Hem viscut molts anys acomodades en l'argument de que el sistema funcionava massa bé a casa nostra per ser impugnat en la seva totalitat. Ara que veiem que s'esquerda i no s'aguanta per enlloc, hem d'empènyer.

Baixar els braços, resignar-se, o entonar el “no hi ha res a fer”tot i que pot ser més còmode (si t'ho pots permetre), seria un error històric. Tenim el repte de transformar aquesta crisi en un moment d'acumulació de forces i d'esperança política.

Com a base tenim un ric teixit social configurat per sindicats, estructures populars, associacions, relacions de suport mutu veïnal, col·lectius i organitzacions, que ja aborda i resol problemes socials en l'àmbit concret, sectorial i local.

Si som capaces d'articular tot això en la unió de la diversitat, doblegarem i farem cedir les institucions del Sistema

Tal articulació només és possible a mesura que estenem la consciència de que els problemes socials els provoca La Modernitat Capitalista, i que la resposta és l'autoorganització popular.

La situació és a les nostres mans:

Cal vèncer la desesperança i convèncer -mitjançant la paraula, l'acció, i l’empatia- que hi ha una altra via al fals dilema entre progressisme i extrema dreta.

Cal defensar el teixit social de qualsevol atac. Des dels físics, de grups neofeixistes i mafiosos, fins als ideològics, de partits nacionalpopulistes que pretenen sembrar la xenofòbia per guanyar vots.

Cal crear i enfortir el teixit social de cada vila, barri o comarca amb iniciatives de resolució dels problemes, conflictes i tensions socials derivats de la crisi estructural.

Les aspiracions a una vida tranquil·la no tenen sentit en el moment actual. Enmig de la batalla que s'està lliurant, l'única forma de ser felices és fer possible una altra forma d'organització social. L'única forma d'assegurar les condicions materials de la classe treballadora és fer de la vida, lluita.

És temps de lluita.