La nostra eina: la vaga general. El nostre fi: la vida lliure.

En qüestió de setmanes, els esdeveniments s'han precipitat. El desnonament i la mort de la Maricarmen han desencadenat una onada d'indignació i mobilitzacions que han situat la crisi de l'habitatge al centre del debat polític i han permès un context propici perquè es convoqui una vaga general per a l'11 de novembre, a les portes d'unes eleccions generals anticipades.

Aquests moments ens han de trobar amb energies disponibles per a mobilitzar-nos al carrer, construir grans aliances entre les organitzacions de classe i fer valdre els nostres interessos compartits.

Les eleccions i la vaga ens ofereixen un escenari paradigmàtic per a contraposar la democràcia liberal, que no resoldrà els problemes de la classe treballadora, amb el de la vaga i l’organització de classe com a eines per impulsar les nostres demandes.

Necessitem un programa que ens porti a capgirar el règim de propietat, l'accés a l'habitatge i disputi el poder als rendistes i especuladors. Per nosaltres aquest marc és la Reforma Urbana Popular, una aposta estratègica que planteja la superació de l'escenari actual, i proposa:

1) limitar l'acaparament de pisos en poques mans, 

2) recuperar els pisos buits o destinats a usos turístics, i 

3) socialitzar l'excedent per a construir un parc col·lectiu d'habitatge sota control sindical i comunitari que complementi un parc públic d'habitatge.

Aquest programa té una funció doble: ens permet projectar la societat que volem construir i també orienta la nostra acció política i sindical. Ens permet defensar un dret i alhora disputar qui té el poder de garantir-lo. Ens dona uns objectius, però, sobretot, ens permet construir mentre lluitem per aconseguir-los.

La vaga general pot ser un context idoni de treball des de les bases del moviment popular, i de treball de masses per arribar al màxim de població. És un moment d'obertura i expansió, deixar de banda els interessos d’una organització o l’altra, i de fer valdre els interessos comuns de la classe treballadora i impulsant un moviment amb la màxima força possible en el pols amb el govern i la patronal. 

Són moments d'acumulació de forces, de saber fer créixer les nostres organitzacions, en nombre i en experiència. El sindicalisme combatiu laboral i d'habitatge ja ha començat a bastir un full de ruta per arribar preparades l'11 de novembre, que ens cal reforçar des de cada comitè local, i des de tots els fronts de lluita, perquè l'embat ens faci sortir-ne reforçades en termes de radicalització, d'organització i de legitimitat i capacitat de contraposar la urgència i possibilitat revolucionària envers el sistema en crisi. 

No cedim al fals dilema entre escollir un progressisme que durant anys no ha volgut qüestionar el poder dels rendistes i una dreta i extrema dreta disposades a aprofundir encara més l’ofensiva contra la classe treballadora. El moment que s’ha obert no pot acabar convertit en una campanya electoral. La nostra força no pot dependre de qui estigui al govern. Necessitem organitzacions fortes i autònomes, capaces de defensar els nostres interessos i de construir una alternativa pròpia.

La nostra democràcia l'hem de començar a construir als comitès de vaga de cada poble i de cada barri, generant un espai unitari que connecti les expressions del moviment popular amb el sindicalisme laboral, el social, les organitzacions polítiques i les persones que s'hi vulguin apropar.

És una oportunitat històrica per enfortir-nos com a classe. Entreguem-nos plenament al procés fins a la vaga. El que està en joc és la força amb la qual afrontarem els pròxims esclats i embats.